Bon dia, José

Bon dia, José

Bon dia, José Ignacio Wert. Li escric això per aclarir uns dubtes que m’han sorgit sobre una nova llei que vostè ha impulsat, la “Ley Orgánica para la Mejora de la Calidad Educativa”, la LOMCE.

A grans trets crec entendre per què ha fomentat aquesta nova llei. La necessitat de millorar la qualitat educativa a Espanya és evident. Tot i que la reputació de la gran majoria d’universitats del país ha millorat durant aquests anys (encara que queda molt per aconseguir), com el vostre govern deixa ben clar a les propostes per l’avantprojecte de la llei, encara existeix una “taxa alta d’abandonament escolar”.

I aquí ve la primera pregunta: Creus que el fracàs escolar es deu principalment al model educatiu que té l’estat? No és la primera vegada que, a causa de la crisi, m’he trobat amb joves desesperats sense saber que fer-ne pel simple motiu de no trobar una motivació. No existeixen motivacions a l’actualitat. De què et serveix treure’t una carrera, dos màsters o com vostè diria, ser un alumne excel·lent, si després no trobes sortida laboral? De què et serveix ser el millor científic d’Espanya, o un de l’elit, si no trobes un bon lloc al teu país? I entendria perfectament que em contestessis que això és el que intenta millorar la reforma, però, ho creus seriosament o només ens estàs venent sorra al desert? Si he de donar la meva opinió, crec que la crisi educacional actual no es deu només al model a o b que, per ser fomentat pel PSOE, ja odieu. Crec sincerament que el necessari no és una reforma escolar d’aquest tipus, sinó més bé una reforma de valors, de donar oportunitats a qui s’ho mereixi perquè els joves tinguin exemples clars de què poden fer.

La segona qüestió que em plantejo després de llegir-me la proposta té a veure amb l’excel·lència de la que tant en parleu. La frase que més m’ha cridat l’atenció en quant a això és la frase posada a la pàgina quatre que diu el següent: “Todos los alumnos poseen talento, pero la naturaleza de este talento difiere entre ellos”, després d’això s’especifica que es deu adaptar els estudis i les possibilitats al talent de cadascú. I aquí es on sorgeix el meu segon dubte. La proposta que llenceu tan clarament i sense cap eufemisme afavorirà als que més talent tinguin? O pot ser es centrarà tant en aquests poquíssims alumnes (aproximadament dos de cada cent) que el que farà serà empitjorar la mitjana dels altres estudiants? I tornem al mateix, de què ens serveix tenir alumnes excel·lents fora del país? Pot ser intentem presumir i donar una imatge allunyada a la veritat? Perdó per fer tantes preguntes, però és un tema que m’ha cridat massa la atenció.

I continuem amb el tercer punt. Aquest cop m’agradaria proposar un tema molt esgarrifós per sí mateix. Les beques. “Sistema general de becas y ayudas al estudio: derecho de los estudiantes establecido por ley, en función de la situación económica de las familias y un mínimo rendimiento académico del alumno”. Així dictamina la proposta que es repartiran els ajuts cara als estudiants, en funció de la situació econòmica i amb un mínim (de veritat?) rendiment acadèmic de l’alumne. Aquest any, a la meva carrera, he tret més d’un 6’5. El meu pare està jubilat, la meva mare no ha cotitzat mai i la universitat està a 25 kilòmetres de la meva casa. Per què no tinc cap beca? O pitjor, per què mai la tindré? Si seguim aquests esquemes, a més, es prioritza la situació econòmica, però s’obliga a obtenir un mínim de nota. Què passa amb qui no tingui un “talent superior” a la resta i la seva situació econòmica faci impossible que aquest alumne estudiï a una universitat? Ho deixareu al carrer? No crec, no? Ja que dieu al mateix document que defenseu la oportunitat d’oportunitats. En què quedem?

Seguim amb un altra oració que m’ha cridat l’atenció de la proposta. “Mejora del nivel educativo de los ciudadanos como apuesta por el crecimiento econòmico y la competitividad”. Competitivitat? Creixement econòmic? És que encara no aprenem? Espanya està passant per un dels pitjors moments econòmics de la seva història a causa d’un capitalisme brutal que ha provocat que la banca esclatés. Han passat gairebé sis anys des d’això i encara no hem pogut sortir del pou. Què pretenem? Apostar pel creiment econòmic encara més perquè dintre de uns anys torni a esclatar la bombolla i a tornar a començar? Estimat José Ignacio, crec que s’equivoca. Es més, crec que augmentar la competitivitat entre alumnes només farà que aquests es tornin uns egoistes i narcisistes preocupats només pel seu propi benestar, sense mirar mai pels demés ja que així tot els funciona molt bé, tot i que al seu voltant la gent mori o es quedi sense lloc on viure. Aquest es el vostre objectiu, que siguin com  vosaltres?

Un altre tema que em crida molt l’atenció de la proposta és el pas de les llengües autonòmiques de troncals a optatives. Normalment escric, penso i ho faig tot en castellà, per què no? És l’idioma del meu país. Tot i així, em considero totalment bilingüe i crec completament essencial el català com a llengua bàsica a Catalunya. Per més que no serveixi molt fora de l’àmbit català (relativament), el considero bàsic per entendre el concepte de Catalunya i per poder viure a aquesta comunitat autònoma. Per què restar i no sumar, Senyor José? No volíeu millorar l’educació? Per què treure quelcom que funciona?

Per últim, volia treure a la llum el tema del recolzament a l’educació concertada i a l’Església. En quant al primer punt torno a anar-me a la igualtat d’oportunitats. Sé que surt més a compte pel govern treure’s part del diner per subvencionar educació amb aquesta proposta, però penso que poca gent, encara així, pot permetre’s a la situació actual una escola ni que sigui concertada, i crec que la diferència entre una d’aquestes i una pública continua essent notable. Per què no fomentar la educació pública perquè aquesta diferència sigui cada vegada menor i no fer-ho a la inversa com ho plantegeu?

Finalment parlaré del vostre recolzament a l’Església, i aquí crec que et sorprendré. Després de estudiar religió a la escola primària i secundària he de dir que és indispensable, sinó més, pels alumnes. No sé com ho faran a altres escoles, però a mi mai m’han amenaçat amb donar-me amb la regla si no creia en Déu, és més, ens ensenyaven les diferents religions i cultures de tot el món perquè tinguéssim una visió més ampla. Veig que és una proposta respectable (tot i que tingui les seves singularitats) ja que, vulguem o no, tota Europa té arrels catòliques, i allà on anem ni que sigui turísticament podrem aplicar els nostres coneixements de religió per saber el que ens envolta. Però no només a Europa, si s’ensenyen totes les religions coneixeràs quasi qualsevol cultura i forma de viure molt més allà del que podem veure a priori.

Moltes Gràcies per la seva atenció,

Un curiós 

Anuncios

Una respuesta a “Bon dia, José

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s